Etiquetes

, , ,

Aquest any, després de quaranta-dues edicions, no els tastarem

Per Jordi Pasques.

Publicat el dia 6 de novembre en la secció TRIBUNA del Diari d’Andorra (opinió).

Una de les virtuts dels panellets, a banda de les estètiques i contemplatives, és poder-nos imaginar el gust d’altres fruites quan els mosseguem. Els de pinyons no accepten imaginacions, perquè són contundents i blindats a qualsevol invent que no sigui un cor de massapà atatxonat amb pinyons posats un ben a tocar de l’altre. La resta de panellets queden al gust de cadascú i, amb el cos fet de coco o de massapà, enlairarem altres colors i altres gustos, els que ens facin més gola o ens portin records més vius a l’hora de tastar-los. Quan el tallicó de codonyat es fa present a la boca, de cop anem i mirem els capvespres amb el sol tocant els codonys a les branques del codonyer. Aquell groc olorós, de tacte entre aspre i sedós, gairebé com una pell viva, ens fa veure el present fet de temps i d’espai concret, l’ara i aquí dels moments de quietud íntima i plena. Quan els pinyons cedeixen a les nostres dents i la llengua troba el gust dolç del massapà, se’ns en va la mirada cap a les capçades del pins orejats per les sentors tan flairoses de les ribes de la Mediterrània i ens deixem abraçar pels celatges blaus i pel blau marí gronxant-se a les onades de la mar.

Aquest any no tastarem, no tindrem el gust de panellets de Nit Literària andorrana. Ens costarà, la setmana entrant, passar el dijous sense arribar al capvespre cultural de cada any esdevingut durant quaranta-dos anys seguits. Tret de l’edició de 1982, posposada i celebrada la primavera de 1983, degut a la riuada del 7 i 8 de novembre (la Nit Literària era prevista a Encamp dijous 11 de novembre), la cita cabdal amb la literatura ha tingut el seu espai i el seu temps, la seva forma i el seu gust, com si fos un panellet alimentari del desig cultural i de la creació literària. Però el virus que ens ronda i ens fa ser prudents ens deixarà sense els gust de la germanor literària, nocturna i càlida, i sense el gust de sentir i escoltar noves creacions escrites. L’edició d’enguany s’havia de celebrar a Andorra la Vella i si tot va bé i tornem a la vida més o menys ben encarrilada s’hi celebrarà l’any vinent. El Cercle de les Arts i de les Lletres, amb bon criteri, ha decidit, consultats el ministeri de Cultura i la Sindicatura, prèvia comunicació a la resta de dotadors dels guardons, suspendre l’edició de 2020 i reprendre la Nit Literària Andorrana la tardor de 2021, com també han estat suspesos els Jocs Florals, que s’havien de celebrar el mes de maig, i els Premis Arts Andorra, previstos per a aquesta tardor. Ha estat una suspensió motivada no només per evitar la propagació del virus, sinó com un acte de solidaritat moral amb qui pateix la malaltia i amb les administracions que l’han de combatre. Els recursos econòmics aquest any tenen una destinació obligada per unes circumstàncies doloroses que afecten el conjunt de la societat. En un context així, la celebració de la Nit Literària no hauria tingut el bon gust i el bon caliu humà, perquè ens faria l’efecte d’estar fora de lloc. Quan revinguin, l’any vinent, les bones noves d’haver pogut vèncer la pandèmia, serà el moment de reprendre aquesta manifestació cultural i tantes altres accions del món de la cultura escapçades i parades. Serà el moment i el temps de tornar a veure cinema, d’anar al teatre, d’assistir a concerts, d’enlairar música pels aires, de respirar sense recança a pulmó obert, de caminar sense el pes de la por i del respecte a l’espatlla, de moure’ns amb la mirada plenament curiosa i la rialla a flor de llavis.

Els panellets fets de Nit Literària Andorrana fan gust de tardor. Al ressopó de l’edició de l’any passat, celebrada a la parròquia de la Massana, vam demanar castanyes per acabar d’amorosir la vetllada i ben mirat, potser hauríem de promoure –si la junta del Cercle de les Arts i de les Lletres s’hi avé–, instaurar les postres del sopar de la Nit Literària a base de panellets i de castanyes, amb els moscatells i ratafies corresponents. Tindria el toc tardoral, sortiríem a la glaçada de la nit i a la neu que alguns anys ja hi és, amb els ànims renovellats i amb el gust pastat dels panellets i torrat de les castanyes. Ben mirat, en aquest món cada vegada més ple d’artificis que ens allunyen del viure notant les coses naturals a la cara, el mossegar panellets o el pelar castanyes ens permeten una comunió més íntima amb el cel que ens fa de sostre i amb els horitzons geogràfics que ens acullen. Fent un símil amb la literatura i els llibres, no té res a veure llegir llibres o el mateix diari a la pantalla, que tenir-lo a les mans, olorar-lo, notar el paper, seure al costat, cruspir-nos-el i, ja sabent-lo casolà, posar-lo al munt junt amb els altres perquè ens faci companyia.

© Jordi Pasques

Podeu llegir l’article en el lloc original si premeu a: Panellets de Nit Literària